El sector del lleure educatiu i sociocultural es caracteritza per la prestació de serveis de contingut i intenció educativa i cultural, generalment fora del currículum escolar o de l'educació formal, en un entorn genèric de relació comunitària, adreçada a qualsevol grup d'edat possible, a partir de tècniques de participació i foment de la socialització, amb voluntat inclusiva i universal, gestionant serveis de caràcter públic i oferint-los també com a oferta privada, adreçada al conjunt de la ciutadania. Tota la seva activitat es produeix en un marc de defensa dels drets educatius i culturals, entesos ambdós de manera àmplia i diversa.

El sector es desplega en diversos àmbits d'activitat. El de major volum és el dels serveis educatius en el marc escolar, amb el temps educatiu de migdia i menjadors escolars al capdavant i les activitats extraescolars. Cal afegir-hi tot el que genèricament coneixem com a educació no formal, amb els serveis de lleure educatiu en períodes no lectius i les colònies, tant les que s'ofereixen com a complement del sistema educatiu com les de vacances. El segon gran bloc el constitueix l'àmbit de la cultura de proximitat, amb els serveis de mediació cultural, educació de patrimoni cultural i natural i la gestió de serveis, programes i equipaments socioculturals, com els centres cívics, centres culturals, casals d'edat o espais de promoció comunitària. 

Malgrat el volum i varietat d'activitat que s'articula al voltant d'aquests serveis, que son valorats separadament com a essencials per a la nostra societat, l'absència del reconeixement formal i estadístic com a sector econòmic dificulta enormement la possibilitat de diposar d'informació rigorosa. Totes les fonts a través de les quals es pot obtenir dades o informació de qualsevol tipus són parcials i generalment incompletes, tenint en compte que no hi ha cap institució pública, acadèmica o privada que, fins al moment, s'hagi plantejat l'estudi del sector en la seva globalitat i contemplant totes les seves singularitats.